Abans de començar a explicar amb deteniment quines són les principals característiques de la pintura i de l’arquitectura romànica, cal deixar ben definit sobre que tracta aquest estil, el qual anomenem romànic.

 

Primerament parlarem sobre l’origen del seu nom, és a dir, quan va adquirir aquest nom i quina va ser la seva raó.

 

El terme romànic ( utilitzat per primer cop sobre el 1820), significa “art a la manera llatina” i serví per sintetitzar l’anhel per enllaçar amb l’art romà, tot i que primerament es començarà a acceptar que l’estil és més deutor del món bizantí o islàmic que del clàssic.

 

El romànic va ser un estil artístic predominant a Europa durant els segles XI, XII i part del XIII . Aquest moviment el podem classificar com el primer estil internacional europeu i va sorgir entre l’estil preromànic i el gòtic. Com ja he comentat anteriorment, va tenir un important valor europeu, però presentava característiques diverses depenent del territori.

 

En podem classificar aquest estil com un d’evolutiu, ja que presenta les següents etapes:

 

   · Primer romànic (final del segle X i segle XI).

   · Romànic ple (final del segle XI fins a mitjan segle XII).

   · Romànic tardà (mitjan segle XII fins als primers anys del segle XIII).

 

Aquest va ser el primer gran estil que es va decantar clarament cap al cristianisme i que va agrupar les diferents opcions que s’havien utilitzat a l’Edat Mitjana, com per exemple l’opció romana, preromànica, bizantina, germànica i àrab.

 

El romànic no va ser creat en un únic territori (tot i que molts historiadors apunten a França com a principal focus de creació) sinó que va aparèixer de manera gairebé simultània a diferents zones i es va estendre des dels països escandinaus fins al sud d’Itàlia i el nord de la península Ibèrica, incloses les illes Britàniques i bona part de l’Europa central.

 

Catalunya també va ser un focus molt important d’art romànic, degut que va ser un estil de fronteres, ja que va agafar elements del romànic francès i de l’estil musulmà.

 

En cadascun d’aquests països el moviment va adquirir característiques pròpies, però al mateix temps en presentava unes molt generals que permetien considerar aquest estil com el primer moviment internacional, amb un àmbit europeu.

 

La prosperitat material i la renovació espiritual que va inspirar a la construcció d’un gran nombre d’esglésies i d’edificis religiosos, va afavorir l’aparició del romànic.

 

Les primeres construccions romàniques es van fer a Llombardia, Borgonya i Normandia. A partir d’aquí es va expandir per tota Europa per diferents motius, entre els quals destaquen els següents:

 

   · Les peregrinacions (ex: a Espanya el romànic es va introduir a través del Camí de Santiago, com tantes altres cultures).

 

   · La construcció de monestirs a causa de l’expansió dels ordes religiosos. Aquests edificis són fonts de riquesa i centre cultural i urbà de la societat.

 

   · Augment de la influència de l'església.

 

Els reis, nobles, bisbes i abats van impulsar la construcció de grans esglésies, a causa de les relacions entre religiosos i nobles. Sovint eren vilatans qui pagaven i construïen aquests edificis.

 

El romànic serà a partir d’aquí l’expressió del feudalisme, d’una Europa rural tancada en petites regions i de la que en sorgiran diferents escoles amb el denominador comú de la religió.

 

La importància de l’Església a l’edat mitjana és deguda a la manca de poder articulat. El rei era un noble més, un senyor feudal. El prestigi del papat va ser fonamental i, a més, és l’època dels monestirs, focus d’oració i vida intel·lectual.

 

La força religiosa de les creuades es manifestarà també amb els elements o senyals de l’època: esglésies de peregrinació, albergs, hospitals, ordes religiosos per custodiar llocs sagrats... Tot això és el romànic, un moviment que va ser el principal centre de la producció artística medieval (producció religiosa bàsicament).

 

Les pintures d’aquest moviment tractaven bàsicament temes religiosos i fàcils d’interpretar, ja que la població era analfabeta. En aquest moment mancava la figura de la ciència i de l’Estat, i això provocava una gran inseguretat. A causa que la religió cristiana estava basada en la por i l’amenaça, els Cristos apareixien amenaçadors, severs i terribles.

 

No hem d’oblidar que aquest moviment romànic és un art propi del sistema feudal i, per aquest motiu, actua per garantir l’ordre social.